Els cors de pedra

En els nostres dies, un equip d’arqueòlegs i voluntaris lluiten per salvar un jaciment talaiòtic de Menorca amenaçat per la construcció d’una carretera que esmitjarà l’antic poblat i convertirà els monuments prehistòrics en decorats de rotondes. Treballen contra rellotge, amb l’esperança de fer una troballa que justifiqui la paralització de les obres. Ningú d’ells no sap que aquest lloc va ser, l’any 527 aC, testimoni de la dramàtica història d’amor entre Parmenó de Focea, un jove mercader de vins grec, i Marja, filla de Iekké, mitjancera dels santuaris de Németom. Parmenó ha hagut de fugir de Menorca i, des de Bóccoris, al nord de Mallorca, escriu una carta per a una filla que no coneixerà mai. El jove foceu rememora la destrucció de la seva ciutat a mans dels perses, el viatge cap a les llunyanes colònies d’occident, les aventures que el van portar a establir-se a Empúries, i la seva arribada a Menorca, coneguda com Melussa pels grecs i anomenada Terlaku pels nadius.