Els jueus als Països Catalans al segle XX

Aquest llibre vol ser un punt d’inici, un primer pas per estimular nous projectes de coneixement, de difusió, de comprensió, de reconeixement i de memòria dels jueus i dels seus descendents, i de com van ser percebuts en aquest trosset nostre de territori europeu al segle xx. És per això que s’hi entrellacen mirades àmplies i aspectes concrets. 

Com diu Josep Fontana a L’ofici d’historiador, és necessari establir nous llocs d’anàlisi més enllà dels tradicionals per reavaluar aquelles «zones de contacte, a una banda i l’altra de les fronteres posteriors, que han estat escenari d’una multitud d’intercanvis econòmics, culturals i ideològics». En el nostre cas, això equivaldria a intentar normalitzar i incorporar a l’imaginari col·lectiu de la Catalunya del Nord, del Principat, de les Illes Balears i del País Valencià una realitat humana com la jueva, que ha format part secular dels diferents territoris des de tantíssims segles enrere i que va entrar al segle xx al bell mig de l’huracà de la modernitat europea —de funestes conseqüències per a aquesta comunitat— aliena a un passat ja desaparegut però sense perdre la personalitat, i maldant per mantenir un espai de reconeixement i de llibertat als nostres territoris, no sempre reeixit.