Dels «Batallones Disciplinarios de Soldados Trabajadores» que el 1941 foren enviats a Mallorca recalaren a Artà tres companyies, dues del 35è i una del 39è. Una tercera del 35è s’hi afegí en el mes d’octubre. Eren batallons de soldats republicans que en acabar la guerra es refugiaren a França i que davant el perill de ser evacuats a camps de concentració nazis, preferiren tornar a Espanya. Capturats per l’exèrcit franquista, foren qualificats de «prófugos», «desafectos», «emboscados»… i condem­nats a treballar —mà d’obra barata en règim d’es­cla­vitud, mal alimentats i amb freqüents càstigs físics— sobretot en fortificacions militars.

A Artà havien de construir una pista que havia de menar a la «posición Farruch», on s’hi instal·laria una bateria de defensa inclosa en l’anomenat «Circuito estratégico». Arribaren el desembre de 1941. Cons­truïren el campament i la carretera en terrenys de l’Alqueria Vella, avui en el Parc Natural de Llevant.

El 1942 es dissolgueren aquells batallons i en el mes de desembre es va evacuar el campament. Mai no es va instal·lar la bateria antiaèria.