Fer-se franquista. Guerra civil i postguerra del periodista Carles Sentís (1936-1946)

Carles Sentís Anfruns, periodista, espia, home de negocis, secretari d’un ministre falangista, és, probablement, un dels personatges més impor­tants de la Catalunya franquista. Format en el periodisme catalanista d’abans de 1936, a partir de setembre d’aquell any, ja en plena guerra, el trobarem a Marsella i a Londres fent espionatge; escrivint cròniques de guerra per a la revista falangista Destino; contemplant la fi d’una «película de gángsters» al Cap de Creus el febrer de 1939. L’any 1944, al Congo «se ve por primera vez a los negros no tan lejos de nosotros los blancos». El maig de 1945, a Dachau, «vamos a entrar en una Exposición o Feria de Muestras». Davant els dirigents nazis jutjats a Nuremberg, consignava que «los intérpretes o traductores están encerrados en una auténtica jaula de cristal, como peri­quitos de lujo». A Nova York, hi va anar per informar als «españoles de verdad».

Aquest és el periple vital i professional dels deu anys que van transformar la vida de Carles Sentís: del periodisme català i en català de la primavera de 1936 a l’«ejemplo típico […] de una generación españolísima», el gener de 1947: «Somos sencillos y optimistas; y la fe ciega en España nos inunda el espíritu y el alma». Deu anys intensos per a fer-se franquista.