Ferran Cano. L’art com a resposta a la vida

Ferran Cano Darder (Caracas, 1940) ha estat un dels galeristes més reconeguts a Mallorca. Al llarg dels seus quaranta anys de trajectòria professional en Ferran ens ha deixat una empremta notable, i no només als qui ens dediquem al món de l’art. Quan li dic que ha tingut una vida apassionant, arrufa el nas i em diu: «no n’hi ha per tant, he tingut una vida més aviat avorrida». Si per ell avorrida és haver nascut a l’exili sent nét del batle Emili Darder, fundar com a moviment col·lectiu una galeria d’art als anys setanta, participar de la Nova Plàstica Mallorquina i haver conegut personatges tan apassionants com Joan Miró, Joan Brossa, Rafael Alberti, Ramon Barnils, Emma Cohen, Errol Flynn, Robert Graves, Anita Kaegi, Leo Castelli, Miquel Barceló, Josep-Lluís Sert, Alexander Calder, Ocaña, Francesc Català-Roca, Antoni Tàpies… (i en cito només uns quants); no em puc imaginar la vida d’alguna persona que no hagi dedicat la seva existència a l’art sense esperar res a canvi.