Els retalls d’un únic dia es desordenen a les mans i als ulls del protagonista. És només escrivint-los, convocant-los en “l’alegria del llapis”, com pretén agençar-los, buscant un indici que dirigeixi el següent pas, que permeti el següent matí. Perquè aquest dia no pot ser com qualsevol altre, caldrà muntar-ne el trencaclosques i descobrir-ne, amb paciència, els colors del seu dibuix. Així, buscant totes les fronteres d’aquell dia i abocant-s’hi ingènuament com si fossin baranes d’una balconada, podrà preservar-ne tota la seva joia i estupor.