Història de la Congregació de les Filles de la Misericòrdia (1921-1968). Volum II

Aquest segon volum descriu una etapa transcendental de la història de les Germanes Franciscanes Filles de la Misericòrdia. Un període que transcorr entre el 1921 i el 1968, dues fites essencials per entendre l’itinerari d’aquesta congregació femenina mallorquina, fundada a Pina el 1856 pels germans Gabriel Marià i Josepa Ribas de Pina. El primer tom estava dedicat al període fundacional i mallorquí de la congregació (1856-1921); aquest segon, per la seva banda, permet contemplar la forma com l’institut funda a altres diòcesis, s’obre a noves realitats socials i es fa present en altres països i continents, tot plegat sense abandonar mai l’esperit primigeni de Pina, fent realitat aquella forma tan particular i única de ser present entre la gent més humil, dels pobles i llogarets més abandonats per l’administració. La història d’aquests gairebé cinquanta anys és apassionant i viva, trepidant, plena de canvis, però també amb dificultats i moments singularment martirials, com ara els tres anys de guerra. Justament el juliol de 1936 les germanes Miquela i Catalina patiren martiri a Barcelona, víctimes de la fòbia al clericalisme i els seus símbols per part de grups radicals. Després d’aquesta etapa de persecució s’obre una etapa d’eufòria i de reviscolament vocacional, durant la immediata postguerra, que permeté a la Congregació aspirar a reptes nous i comptar amb un petit exèrcit de misericòrdia per fer-se present en indrets marginals del món rural castellà, a Bolívia i al Perú, però també als Estats Units d’Amèrica, per citar alguns exemples. I, al final, el Concili Vaticà II, amb tota la frescor i l’esperança que generà en la congregació, com una explosió de gràcia i d’esperança.