És indiscutible que Joan Llompart Torrelló és una figura importantíssima del fotoperiodisme local i d’una generació de fotògrafs professionals (Adrover, Juanet, Salleras, entre d’altres) que visqueren el desenvolupament de la imatge en premsa en plena postguerra, d’impressió bruta i deficitària i de manca d’espai al full de columnes del text omnipresent, i també del seu enlairament posterior fins a esdevenir protagonista dels mitjans de comunicació. 

Sovint els fotoreporters locals eren autodidactes o s’iniciaren des de ben petits com a aprenents de laboratori per col·laborar en qualsevol activitat: càmeres, ampliadores, papers fotosensibles, revelats, venda de rodets.

Torrelló n’és un, un al·lot de 12 o 13 anys que comença a Casa Planas (Palma) com a nin d’encàrrecs. Amb estima, Josep Planas i Montanyà l’introduí en l’univers fotogràfic. […]

Contemplar les imatges, les escenes quotidianes de carrer, la notícia de l’esbucament d’una construcció o l’edificació d’una altra, els moments de miserabilisme de Ciutat, l’arribada dels protagonistes de Hollywood i de les autoritats polítiques, militars, religioses del règim franquista, la transició a la democràcia, el sinistre, el desenvolupament urbanístic, el litoral en transformació: el ventall temàtic de Torrelló no té fi. (Del pròleg de Joan Carles Oliver i Maria-Josep Mulet)