Joaquim Rosselló, Miquel Maura, Miquel Costa i Llobera i mig segle de bisbes mallorquins (1898-1947)

És cert que als liberals doctrinaris i als catòlics reaccionaris els va mancar la més elemental capacitat per reflexionar i conversar plegats. Arribat el tombant del segle xix, d’entre els seglars catòlics i d’entre els preveres sorgiren unes generacions que es disposaren a reconstruir el país i l’església. Sense ells és incomprensible la Renaixença, l’escolarització, la higiene i la sanitat mallorquines. Aquest llibre reuneix dos estudis que volen esser un assaig d’explicació de com del presbiteri mallorquí sorgí el que Mn. Alcover va considerar la «columna i torxa» de l’església a Mallorca, el P. Joaquim Rosselló i Ferrà.

Els dos deixebles espirituals del P. Rosselló, Miquel Maura i Montaner i Miquel Costa i Llobera, malgrat la seva afinitat ideològica conservadora, seguiren dues espiritualitats matisadament oposades. El primer s’inspirava en la perfecció desencarnada, mentre que el segon creia en la bellesa, la natura i la pàtria, acompanyat pel P. Rosselló. La victòria de Maura va tancar el pas a qualsevol mallorquí a accedir a la seu episcopal de Mallorca i al deganat de la Seu, i va imposar un estil de prevere abnegat i servicial, i ensems allunyat del batec dels valors dels pobles. Les successives dictadures acabaren d’esfondrar el diàleg entre fe i cultura. Tanmateix, encara que envellits, els bisbes Llompart i Miralles, retornaren a Mallorca.