L’economia balear s’enlaira, segons les xifres més recents. Creix a una taxa propera al 4 per cent, rep un allau de visitants i els indicadors laborals són potents numèricament —altra cosa és la qualitat de les contractacions. Les ofertes complementàries també es beneficien d’aquesta gran ocupació, segons les declaracions de les patronals corresponents, que indiquen alhora la millora dels negocis. Aquestes variables han impregnat d’optimisme bona part dels agents econòmics. Però, alhora, veus socials des de l’esfera ambiental alerten sobre aquest pretès èxit i posen dics de contenció a l’eufòria: els impactes ambientals són rellevants, agreujats per la manca de pluges, i la congestió demogràfica es revela com un estat que va més enllà de les percepcions individuals. Balears sembla, de bell nou, un cavall desbocat, fins a l’extrem que s’han vist publicades declaracions i opinions sobre la necessitat de contenir el número de visitants. El tema porta als responsables polítics, i als estudiosos de l’economia turística en les seves múltiples vessants, a pensar seriosament en aquesta qüestió. (De la introducció)

Aquesta obra va resultar finalista del Premi de la Secció d’Economia de l’Institut d’Estudis Catalans (2019).