La llegenda de Sant Jordi. Funcionalitat i vigència de les llegendes i neofestes

Les festes populars —tradicionals o no, aquest se­ria un altre carreró del laberint semàntic, un bon tema de debat— proliferen arreu. I l’illa gran de les Balears no roman aliena a aquest fenomen, ben al contrari: hi ha un glatir vital molt enèrgic en aquest sentit i des de plantejaments molt diversos.

En la intersecció d’un bon nombre de coordenades —tradició, festa, neofesta, manifestació sociocultural, etc.—, pens que és pertinent inscriure la lectura de la proposta de Maria Mesquida quan fa la història, descriu el present, elabora l’anàlisi i formula la prospectiva d’una manifestació festiva peculiar a Mallorca: la de l’escenificació de la llegenda de Sant Jordi que es du a terme d’ençà fa uns anys al poble homònim, al pla de la Ciutat de Mallorca, i que ha esdevingut una fita en el calendari festiu illenc. (Del pròleg de Miquel Sbert i Garau)