La mort i el cementeri d’Inca (1820-1940)

Com aprendre a desxifrar, a estimar els cementeris? En primer lloc, amb la necessària informació. La història i les dades els fan parlar, els fan intel·ligibles. Per estimar els cementeris primer se’ls ha de conèixer, després se’ls ha de sentir, i finalment has d’entrar en el seu món metafòric. Perquè, en contra de l’opinió de molts, els cementeris són pels vius, no tant pels morts.

El llibre que el lector té ara a les seves mans és una eina extraordinària per a aquest procés “d’entrar” a l’ànima dels cementeris, en aquest cas el d’Inca. Gabriel Pieras ha fet una bona feina anant passa per passa.

Aquesta història tan polièdrica i completa del cemen- teri d’Inca ens porta a apreciar un valor patrimonial i humà que molts han ignorat. I estic ben segur que els lectors d’en Gabriel Pieras faran un gran descobriment només en acabar el llibre. El cementeri no és un dipòsit de mort, sinó un monument a la memòria, l’amor i l’esperança. (Del pròleg de Carlos Garrido)