La transició política espanyola va ser per a l’Arnau, el protagonista d’aquesta història, un període en el qual van coincidir la primera vegada de moltes coses, tant personals com polítiques i socials.

La visió que té l’Arnau d’aquests anys, irònica i desen­cantada, es contraposa a la perspectiva del Paco. Tots dos són amics i tenen un mateix objectiu, però intentaran assolir-lo per mitjà d’estratègies diferents.

Ambdós visqueren una transició que no va ser tan modèlica com es va voler plantejar aleshores, perquè mai no va ser un acord o un pacte entre el règim i l’o­po­sició. La transició va ser, per als protagonistes d’aquesta història, un període de pugnes i disputes entre diversos sectors del mateix règim franquista, que comença amb l’atemptat a Carrero Blanco i que acaba amb el 23F i l’epígon de l’assalt al Banc Central de Barcelona.

A La primera vegada, Albert Fargas fa un retrat del nostre passat recent, potser el que més ha influït i determinat el nostre present.