La renovació educativa a Mallorca (1880-1936). Assaig de síntesi

Renovar l’educació implica desterrar les velles normes pedagògiques que s’anaren perllongant des del Renaixement fins ben entrat el segle xix.

A Mallorca, la renovació educativa s’inicià amb els models institucionistes (propis de l’ICE de Madrid) al voltant de 1880 i arribà fins al començament de la Guerra Incivil, el 1936. En aquesta període l’educació mallorquina s’obre a Europa, als nous mètodes pedagògics i a unes formes de fer escola mai vistes fins aleshores. Trobarem les influències de França, d’Itàlia, de Bèlgica, de Suïssa…, en definitiva, dels països més avançats, no sols a Palma, sinó també als nostres pobles. Tot plegat gràcies a mestres mallorquins que, amb voluntat i amor propi, varen fer de les nostres escoles unes de les més modernes i innovadores d’Espanya. Entre les seves qualitats, a més de les purament pedagògiques, prest trobarem el desig de ser unes escoles arrelades a la nostra llengua i a la nostra cultura.