La repressió feixista a Mallorca durant la Guerra Civil i la postguerra (1936-1945)

El silenci condemna a l’oblit. És aquí on la injustícia assoleix tot el significat. Silenciar el patiment de famílies senceres és trair les víctimes una vegada més i suposa legitimar les accions dels violents. El propòsit final del franquisme: configurar una societat en què no haguessin existit mai aquelles persones que pensaven diferent i per elles mateixes. Era aconseguir una societat amb un pensament únic que els permetria perpetuar-se en el poder. D’aquí vengueren les eliminacions físiques i sistemàtiques, les desaparicions i la proliferació de fosses sense noms ni registres, a les quals seguia la prohibició de donar el condol a la família d’un assassinat o la prohibició mateixa de dir el nom de la víctima en  públic.

Tomeu Garí ha dedicat anys de la seva vida a conèixer, investigar, estudiar i planificar el treball que ha acabat concretant-se en la tesi doctoral que, per primera vegada, relata la repressió a Mallorca identificant-ne tots els protagonistes i el paper que hi jugaren, les modalitats de la repressió (amb una capítol fonamental destinat a les grans oblidades: les dones). Així mateix, aporta una visió definitiva sobre les tres etapes en què es va exercir aquesta repressió, absolutament institucionalitzada, així com les xifres de víctimes i els espais en què aquesta repressió es va dur a terme. Ara, tenim la sort de veure com aquesta tesi s’ha convertit en un llibre cabdal per conèixer l’impacte del cop d’estat, de la persecució a què foren sotmesos homes i dones de la nostra Illa. (Del pròleg de Manel Suàrez Salvà)