La veu de la revolta. Sermonadors i profetes a les germanies de Mallorca (1521-1523)

Si hi ha un capítol conflictiu en el si de la història de Mallorca, és el de les Germanies. Des del segle xvi, l’allau d’opinions a favor i en contra d’aquest fenomen ha estat notable. A això s’ha d’afegir que l’expurgació documental ha estat tan intensa que sembla que no ha arribat fins avui cap exemple de producció proagermanada, de manera que els autors que al segle passat i en el decurs de les revolucions liberals prengueren com a model els cabdills agermanats, no tingueren pràcticament cap referència fiable.

[…] En conseqüència, la investigació actual s’ha de basar, per força, en les úniques fonts que a hores d’ara queden disponibles. El que es presenta aquí no és un estudi innovador per la troballa de noves notícies, sinó que més bé és un intent de relectura dels documents ja coneguts; per això, d’alguna manera, s’ha d’inserir en les línies de treball de l’etnohistòria. A aquest efecte, s’ha de capgirar moltes vegades el sentit en què es redactaren certes informacions, s’han de rellegir, s’han d’entrecreuar amb altres que s’havien deixat de banda i s’han de cercar xarxes de relacions que permetin deduir noves conclusions. En aquest sentit, ha estat fonamental que les Germanies mallorquines s’hagin considerat no un fet aïllat del seu entorn, sinó un capítol més de tota la crisi social europea de la primera meitat del segle xvi i una baula més de tota una cadena d’esdeveniments.

[…] La hipòtesi d’aquest treball pretén demostrar que el moviment agermanat no va ser un fet gratuït, sinó que obeí a una planificació i disposava d’una ideologia elaborada i ben estructurada. Per això, s’ha de tornar a la vella tesi de J. M. Quadrado que defensava que els moviments socials de Mallorca eren diversos actes del mateix drama, interconnectats entre si. Així, es trobaven íntimament relacionats, si més no pel que fa al substrat ideològic, amb moviments a simple vista tan allunyats com l’hussita o les guerres pageses alemanyes.