L’àngel de Venècia

A L’àngel de Venècia conflueixen […] i s’hi concentren la inquietud i el desassossec d’un home sensible a les metàstasis del temps, a la devastació de la dignitat humana, a la hipocresia i al cinisme que defineixen la contemporaneïtat. El text de Bartomeu Sales és lliure, imagi­na­tiu, pessimista alhora i, sobretot, impreg­nat d’un humor amarg, també líric. L’àngel de Venècia irradia bona literatura, innova, sorprèn, mentre ens porta a navegar pels meandres d’una ficció que desemboca en l’absurd.

(Del pròleg de Gabriel Janer Manila)