Tot i que sospitàvem que darrere del poeta Jordi Valls s’amagava un dels prosistes més perspicaços i sorprenents de les nostres lletres, no ha estat fins l’arribada de L’aspersor de Feynman que ho podem proclamar a cor què vols. Escrit talment un poema paraparèmic o una psicogeografia dadaista, aquest assaig indaga en l’acte de creació, i en connexions impensades fins ara, per configurar un flux de consciència talment una teoria quàntica: el resultat és una orgia verbal amarada de perverses lògiques imbatibles. Sens dubte, aquesta obra desafia totes les convencions i seria molt del gust de Josep Sol, Màrius Sampere, Carles Hac Mor o el mateix Richard Feynman, que amb la lectura d’aquest llibre no pararia de tocar els seus bongos mentre perfila noves teories revolucionàries.