La celebració d’una efemèride de cent setanta-cinc anys justifica per ella mateixa un llibre i moltes coses més. Si aquesta efemèride fa referència a una institució dedicada a la formació del col·lectiu del magisteri, ens trobam davant un fet que toca el bessó del sistema educatiu i, sens dubte, recorda —és a dir, torna a passar pel cor— èpoques de formació durant la joventut que connecten amb sentiments molt profunds i plens d’emoció.

El present estudi constata, una vegada més, la importància institucional de les escoles annexes a les Escoles Normals i la seva repercussió decisiva en el sistema educatiu de les Illes Balears, a través de la formació del seu magisteri. Al mateix temps, conté diverses aproximacions històriques d’un rigor indubtable i aporta visions personals i testimonis que converteixen el relat en memòria viva i viscuda.

S’hi poden distingir una gran estimació vers persones —mestres de mestres—, una identificació de les pròpies arrels professionals (i, tal vegada, personals), una exquisida sensibilitat i complicitat a favor de l’educació, tantes vegades malmesa durant la nostra història, i una visió de conjunt fins ara mai aconseguida.

Es tracta d’una avinentesa excel·lent per a la reflexió sobre la formació del magisteri i, a partir de l’estudi de les escoles pràctiques annexes a les Escoles Normals, sobre la realitat global de l’educació al llarg de la història i en el present. Aquesta reflexió és una necessitat de primer ordre en l’actual cruïlla històrica i cultural, que aquest estudi, de contingut rigorós, estructurat i metodològicament inqüestionable, pot ajudar a comprendre i a satisfer.