I NO EN ÀNIMA

És en carn

i no en ànima,

on ens van dir que esperéssim.

Després d’aquell instant tan llarg

també vam cansar-nos dels àngels,

del somriure intangible dels morts.

Aleshores triaríem les imatges,

més baixes i nostres, els sanglots,

els coàguls, el llard, tots els besos

que deixen confitura i més set. Quina cosa

no és el doble

i la confusió? Al bar, de matinada,

el pare feia fort: mestre, la barreja!