Philippe Jaccottet

L’ignorant

L’IGNORANT

Com més envelleixo i més creixo en ignorància,

com més he viscut, menys posseeixo i menys domino.

Tot el que tinc és un espai:

ara nevat, adés brillant, però mai habitat.

On és el que dóna, el guia, el guardià?

Resto a la cambra i de moment callo

(el silenci, com un servent que entra per posar una mica d’ordre)

i espero que una per una les mentides s’allunyin:

què en resta? què li resta a aquest morent

que li impedeix de ben morir? Quina força

el fa encara parlar entre les seves quatre parets?

Podria saber-ho jo, l’ignorant, l’inquiet?

Però, veritablement, el sento parlar i la seva paraula

penetra amb el dia, per bé que confusament:

«Com el foc, l’amor només estableix la seva claredat

en la mancança i la bellesa dels boscos fets cendra…»

Fitxa tècnica

Col·lecció:

La Fosca / 27

Traducció i pròleg d’Antoni Clapés

Volum:

1

Enquadernació:

Rústica lligada

Pàgines:

96

Idioma:

Català

Any d’edició:

2016

Edició:

1

ISBN:

978-84-16554-32-4

WhatsAppFacebookXShare