Locus Solus

Hi ha una angoixa de la genialitat com hi ha una complaença de la mediocritat. A Raymond Roussel el desficià la primera, i d’aquest desfici nasqué un dels llibres més rars de la literatura de tots els temps: Locus Solus, narració d’una visita al lloc solitari, una tarda de diumenge. […]

El topos de la iteració lògica és l’esquema que sustenta la profusió narrativa de Locus Solus. En un lloc (o un enlloc) que és ara una vil·la situada enmig d’un gran parc, a Montmorency —en una altra versió l’autor la situa a Bougival—, a la rodalia de París, un savi inventor, Martial Canterel, mostra als seus visitants, un diumenge havent dinat, una sèrie d’invencions prodigioses presentades en cinc capítols successius que marquen, abalisen, l’itinerari pel parc. El narrador, neutre i sense gens de relleu, és un dels visitants del grup. La narració és planera, laboriosament precisa, sense metàfores. Una mena de precisió científica, freda, de la mateixa fredor de la mort, presideix i subjuga les descripcions del narrador. Canterel, el mestre, amo del lloc, és una mena de super-home que, gràcies als seus coneixements cabdals, pot produir tot un món de meravelles damunt l’estricta base de la materialitat. Sol, solitari enmig del seu parc —només ajudat per una legió de col·laboradors-tramoistes que el grup amb prou feines percep—, i prou ric per a no haver de sotmetre’s al jou de la necessitat, Canterel és el reflex perfecte del capità Nemo a bord del seu Nautilus i mostrant als nàufrags presoners, per una mena de finestrals que evoquen els diorames de finals de segle, les meravelles que ens reserva el fons de l’oceà, visions sublims i incògnites de l’Atlàntida submergida, dels vaixells enfonsats de la batalla de Trafalgar, del cementiri dels mariners del Nautilus mateix… Un univers de mort com a culminació d’una vida marginal i nocturna. Canterel és una altra cara, més cientifista encara, de Nemo, de «l’home de Schopenhauer», una versió il·lustrada i fantasista de la renúncia a la vida del filòsof del pessimisme. (De la presentació de Joaquim Sala-Sanahuja)