Maena Juan Marquès, una dona de coratge

Crec que era als setze o desset anys que vaig conèixer na Maena Juan Marquès, al final de la dictadura, al carrer amb nom de poema, Mar 6. Eren estones en què estar ben atenta i silenciosa era tot el que podia fer perquè just tenia clara una cosa, que era una perfecta ignorant en tot el que s’explicava i feia en aquella casa (residència de cambreres d’hosteleria, classes de cultura general per a al·lotes, teoria sobre la consciència de classe i la lluita obrera…), però que era afortunada de poder-hi anar i ho havia d’aprofitar.

S’han de donar a conèixer dones com na Maena Juan Marquès, perquè és en vides com la seva, antidogmàtica, lliure i atrevida, on arrelam, conscientment o no, les dones feministes d’ara.

Per tant, agraesc de tot cor la idea i la feina de parlar hores i hores amb na Maena i fer-ne aquest llibre que és una aportació meravellosa a la tasca ingent de recuperar pensaments i històries de dones que tan fàcilment queden ignora- des, furtant al feminisme els seus referents, amb noms i relats. (Del pròleg de Francesca Mas i Busquets)