Magaluf, més enllà del mite

Durant diferents generacions, joves turistes —principalment britànics— han convertit Magaluf en un espai de peregrinació gairebé iniciàtica on tot és possible. Lloada per uns i alhora repudiada per altres, aquesta localitat del litoral mallorquí ha esdevingut, més que una destinació turística amb personalitat pròpia, una marca coneguda arreu del món.

A les darreries del segle xx, les preferències i possibilitats econòmiques d’un nou visitant conduïren a una especialització sectorial en la qual Magaluf es perfilaria com una mena de laboratori en què experimentar amb els límits del model turístic de sol i platja; per això, fenòmens correntment associats al seu desenvolupament econòmic, com les boat parties, el pub crawling, el balconing, el mamading, la happy hour o la violència hooligan representen els fracassos més importants d’un model rendible, però qüestionat socialment des de fa dècades.

Des d’una perspectiva històrica àmpliament documentada, Canyelles i Vives generen una reflexió crítica sobre el model turístic de sol i platja a partir d’un cas d’estudi en el qual el sensacionalisme informatiu, els judicis de valor i les descripcions tòpiques poden condicionar la realitat en favor d’una visió mitificada.