A finals de 1713, el Regne de Mallorca arriba a un punt d’inflexió sense retorn. L’arxiduc Carles, ara emperador Carles VI, abandonava el projecte austriacista a Espanya i arriba a Mallorca el darrer virrei, marquès de Rubí, partidari de la resistència numantina. La guerra només podia acabar o amb el manteniment íntegre dels furs insulars o per la via manu militari. És en aquest difícil context quan les autoritats rearmaren la població reclutant i formant contingents civils i gremials, amb la creació de la Coronela a Palma. Més d’una vintena de gremis varen ser armats i destinats als llocs específics per a la defensa de la ciutat capitolina. La guerra arribaria a les Illes, només era qüestió de temps.

El llibre de Jaume Mercant, que el lector té a les mans, té dues qualitats al meu entendre. En primer lloc, una extensa contextualització dels esdeveniments de la Guerra de Successió a l’àmbit de la Corona d’Aragó, especialment a Catalunya, que permet ubicar el tema dins l’espai, el temps i la forma. La segona és l’anàlisi de la Coronela. La investigació d’aquesta formació militar civil a Mallorca, oblidada sistemàticament fins aquest moment, permet una aproximació a aquesta formació defensiva característica de l’Antic Règim. (Del pròleg d’Eduardo Pascual Ramos)