Meitat i meitat

Dos germanastres, de vint-i-cinc i quaranta-cinc anys, es retroben després de molt temps i intenten reconstruir la seva relació. En Luke, el gran, retorna a la casa ma­terna que va abandonar fa quasi deu anys per retrobar-hi en Ned, que encara hi viu reclòs. D’entrada, la desconfiança i l’aversió separa els dos homes: en Ned encara sent despit pel germà que li va fer de pare i després el va abandonar; i en Luke, refugiat en la beguda, arrossega un cert sentiment de culpa per haver marxat. L’anhel de refer els vincles amb el germà petit el durà a intentar recuperar l’irrecuperable: el passat que els unia, encarnat en la mare. Aquesta pretensió de tornar enrere, al temps en què tots tres estaven junts, esdevindrà una mena de retorn fins a l’origen primer, fins a la felicitat del jardí de l’Edèn.

Amb Meitat i meitat, estrenada a Austràlia el 2002, Daniel Keene posa en escena dos per­so­­natges marginals dolorosament reals que fan de mirall de la fràgil condició humana. A través de situacions quotidianes que sovint ranegen en l’absurd i d’uns diàlegs amb tocs d’humor que desemboquen en una poesia fora del temps, els dos protagonistes mostren l’àni­ma a través de la pell i reflexionen sobre la na­tura del llen­guatge i el llenguatge de la natura.