Memòries d’un autocar de turisme

L’autora ens ha fet un petit regal amb aquest llibre. Ha compartit amb nosaltres la seva experiència, i ho ha sabut fer sense alliçonar. Les pàgines són plenes d’anècdotes que ens fan riure, somriure o esclafir la rialla, però no és un llibre còmic. Són plenes d’escenes que ens fan entendrir, però no és un llibre sentimental. Són plenes de reflexions assenyades, però no és un llibre de filosofia moral. S’hi representa un petit retall del gran teatre del món, però no és una obra de teatre. Són unes memòries, però no hi ha una persona que les recordi. Per tot plegat, la lectura d’aquest llibre —que no sabríem classificar amb certesa dins cap gènere—és plaent, entretinguda, agosarada, divertida, reflexiva, tendra, singular… Pels camins de l’illa, amb l’autocar B-4, recorrem també els camins de la condició humana. La lectura ens hi porta.

(Del pròleg de Caterina Valriu)