Menjaràs pols és un recull de narracions que visibilitzen i denuncien políticament i social les vides —els cossos— d’aquells qui mai no poden escriure sobre si mateixos, dels qui viuen desencaixats i marginats de la bonhomiosa institució de les Lletres Universals. Però és també un laboratori poètic d’alt voltatge explosiu que esperona el poder de la viscositat, del subaltern, del menyspreat i de l’irracional a ressorgir contra el que s’imposa com a hegemònic i vertader, contra la llum dels ulls i les mirades que tot ho veuen i tot ho saben. I després a destrossar el quadre, a desaprendre les cançons còmplices que fomenten la nostra violació; després a trencar tots els clavells i a trepitjar-los, a desmentir que Ariadna era a la sorra estirada perquè ella mateixa ho havia desitjat. (De l’epíleg d’Ivet Zwatrzko)