Aquest llibre presenta un retrat de com vivien els nostres avantpassats durant els anys de la guerra de Cuba (1895-1898) i, més en general, a finals del segle XIX.

A pesar que la tradició ideològica ha volgut fixar una idea segons la qual aquella societat era calmada i quasi bucòlica, la realitat diferia d’aquesta imatge. La quotidianitat estava marcada per la delinqüència i la violència, entre d’altres xacres. A banda, per suposat, la gent tenia ganes de viure i de divertir-se. I tothom vivia sotmès a les tensions derivades de la llunyana guerra.

Llunyana però que també arribà a Balears a través de l’esperpent del gran pànic de juliol de 1898, quan molts dels que vivien al litoral partiren, sobretot els veïnats de Palma, cap a l’interior de l’illa cercant seguretat davant de la que consideraven segura i imminent invasió per part dels Estats Units.

Però per sobre de qualsevol altra consideració, una paraula retratava aquella societat: classisme. La vida estava definida per la ferotge separació entre els miserables i els distingits.