N’Eixerit

Vet ací una obra que el lector no podrà deixar de les mans. I no per un sol motiu. Per co­mençar, perquè la temàtica tractada és força atractiva, ja que la novel·la fa referència a un episodi de la història pròpia la importància del qual, per al gran públic, quan és conegut, no passa d’ésser considerat un fet anecdòtic. Efectivament, el bandolerisme mallorquí del barroc sembla una cosa insignificant devora alguns bandolerismes per excel·lència que —aquests sí— tothom coneix, com el de Sierra Morena al segle XIX. Fora dels estudiosos i persones erudites i cultes, la immensa majoria dels nostres conciutadans ignoren que fa quatre segles a Mallorca hi hagué una activitat bandolera d’una magnitud considerable, gairebé extraordinària, amb tot el que això comportà: incidents i assassinats continuats, connivències polítiques, inter­accions socials i econòmiques, etc. És a dir, amb tots els ingredients perquè puguem parlar d’una circumstància social de gran abast i d’àmplies conseqüències en la vida del regne. (Del pròleg de Gabriel Ensenyat Pujol)