Parelles

    11,00

    «El joc de xerrar. Aquesta és la premissa de Francesc Puntí, el qual irromp amb un llibre poc habitual que recull el mormol de les converses íntimes. I en què ell, en qualitat d’autor, s’esquitlla dins les cambres i es dedica a escoltar. O bé a anotar les seves impressions. El poeta és psicoanalista (aneu a la “Sextina terapèutica”, per exemple) i això té a veure amb la seva capacitat d’escoltar i de valorar allò que per a molts només és xerrameca, remor de fons o soroll. L’autor fa una dissecció de la nostra vida quotidiana en l’accepció més psicopatològica possible —tot evocant el certer títol de Freud—, però el capgirament deixa l’arrel en l’aire. En efecte: l’oblit de Puntí —sigui inconscient o no— rebutja la poesia de les belles formes, la impostació de la veu elevada i l’assoliment d’un to que vol abastar-ho tot en el seu crit. El poeta reprimeix aquest llegat cultural i el seu lapsus arriba de la mà de les converses més absurdes i, tal vegada, més transcendents alhora. Perquè el guariment a través de la poesia pot arribar a través d’aquestes frases aparentment senzilles però al mateix temps terribles. Sense grandiloqüència, però amb una afuada precisió.» (Del pròleg de Lluís Calvo.)

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continuau navegant estau donant el vostre consentiment per a l'acceptació d'aquestes cookies i de la nostra política de cookies.

    ACCEPTA
    filme porno scam