Vet aquí: coneixia Antonina Canyelles –vull dir, n’havia gaudit, d’ella i de la seva obra– d’aquell primer llibre engrescador titulat Quadern de conseqüències, que va publicar ja fa molts d’anys, uns vint-i-cinc (cent llamps, que ho és d’efímera, la vida!), i que poc després el va seguir Patchwork (amb dibuixos de l’artista Esperança Mestre). Després, més de vint anys de silenci. Un silenci volgut, acceptat, però un silenci que no és inexistència –mort–, ans al contrari, com bé ens demostra Piercing ha estat un silenci creatiu i follament imaginatiu, un silenci d’esperances i de recerca dins la intimitat més secreta de la/les paraula/es: color, tacte, gust, sonoritat, sexe… «M’embargaren la paraula / perquè devia temps al silenci».

Els sis exercicis creatius de Piercing són, amics meus irredempts, la llibertat en el límit de tots els límits (del pròleg d’Antoni Serra).