Poemes del Psiquiàtric v. 2.0

6,00

Riure’s d’un vell malalt

és trist si ho penses,

però ho és més si ho veus.

Dos pobres desgraciats en pijama

sempre són amics.

Com la nit i l’alba.

Encara que no s’assemblin,

lluiten plegats per l’ànima.

 

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continuau navegant estau donant el vostre consentiment per a l'acceptació d'aquestes cookies i de la nostra política de cookies.

ACCEPTA