Poemes del Psiquiàtric v. 2.0

Riure’s d’un vell malalt

és trist si ho penses,

però ho és més si ho veus.

Dos pobres desgraciats en pijama

sempre són amics.

Com la nit i l’alba.

Encara que no s’assemblin,

lluiten plegats per l’ànima.