Poètica de l’exili. L’elegia contemporània en la lírica catalana de postguerra

Poètica de l’exili s’ocupa d’aquella lírica catalana que, produïda després de la Guerra Civil Espanyola, recull l’experiència de l’èxode (exterior o interior, individual o col·lectiu). En aquestes pàgines s’estudien les formes i actituds pròpies dels poetes més destacats del període (Carles Riba, Pere Quart, J. V. Foix, Màrius Torres i Josep Carner), i s’analitza la seva producció lírica com una particular realització contemporània de l’elegia. Cadascun d’aquests autors proporciona un model d’exili concret, i una solució literària distintiva a l’hora de formular líricament la precarietat vital i l’enyor. Amb la clara consciència que l’exili poètic analitzat en conjunt és un dels àmbits més desatesos dels estudis literaris, aquest volum pretén demostrar que la lírica catalana és una de les tradicions que més aviat es van adaptar al to enyorívol contemporani, i de les primeres a proposar una poètica civil, objectiva, i elegíaca.