Quaranta-nou dies amb Nausica

El poemari que ens presenta Tomeu Martí i Florit caldrà llegir-lo com una vertadera exploració pels camins de l’amor, un amor que no defuig cap concreció, com tampoc no la defuig el seu procés, marcat poema per poema en aquestes pàgines. Així, amb un alt grau de concisió i de contenció en els versos, cada un dels poemes esdevindrà, en realitat, una mena d’instantània, una fotografia fugaç que ens porta pels passadissos, a voltes lluminosos, a voltes foscos, del laberíntic Amor, seqüenciat pel poeta de manera clara en l’enamorament, la seducció i la incertesa que aquesta desperta, la satisfacció dels desitjos i el final esfereïdor en què es pren consciència que tot amor té un final. La poesia ens mostra, altre cop, els entrellats del fet d’estimar.