Quasi muts

REVOLTS

No volia que els mots fossin els blasmes 

d’un descens als inferns d’àngels caiguts. 

Sentia els conceptes com ombra i llum 

esventrant els cossos de l’univers 

i parcel·lant-lo amb feixes regables. 

Parava compte de no convertir 

en una selva de mots, en un bosc 

clafit de fantasmes, les passions 

i els desordres.

                            Mirava de no treure 

encís, misteri, màgia i miracle 

per l’endreç racional de la por. 

Desdenyava enrastellar les paraules 

com l’heura s’encasta i s’enfonya en l’arbre 

fins que n’ofega l’impuls i el vigor. 

Impedia que arranessin els mots 

massa a prop de la terra on germinen.