Riba del dessemblat. Antologia poètica

No he tingut ni maduresa ni vellesa. Només he tingut infantesa. Ara m’han proposat de continuar el meu llibre Memórias inventadas. A infância i no sé trobar la clau per escriure la meva maduresa. No trobo el to. Sempre vaig a parar al mateix. Dins meu, la poesia és sempre infantesa. Vull arribar a la infantesa de la llengua. Un lloc on puguem obeir el desordre i desobeir l’ordre. Les imatges em revelen. No sóc jo qui revela les imatges. Tot el que escric és la vida d’un ésser poètic desconegut. (Manoel De Barros)