Sabotatge a la llengua catalana. Les armes legals contra el món català. Mallorca segles XVIII-XX

    8,00

    «Aquest llibre demostra que sempre, i sobretot ara, ens calen polítics. Que allò que més ens cal en aquest moment de la nostra Història no són ni guerrers ni resistents —si no és el mateix—, ni gent que tingui raó —gent que raoni, intel·lectuals—. De resistents per sort en tenim més que un frare en beneiria, de raonadors —de filòlegs i periodistes, va— més que un foc no en cremaria, afortunadament. Els raonadors ja ens han deixat teòricament clar qui som i quin és el nostre paratge. De guerrers o resistents ja en tenim prou perquè els nostres enemics, com els qualifica sense treva Miquel Bauçà, es veuen obligats per la conjuntura internacional a utilitzar les armes de la democràcia; i amb democràcia, per subtilitzada que estigui, qui té la paella pel mànec no són ni els militars ni els profetes sinó els simples, oliosos, odiosament pràctics polítics: els administradors de les nostres coses que els raonadors raonen i els resistents revifen.

    Llegint aquest llibre hom s’adona que qui ha fallat no ha estat el poble; després de tres-cents anys de persecució legal, cinc-cents de desídia, avui, a l’entrada del segle xxi la nostra llengua continua essent la del poble, que ha superat la desídia primer i la voluntat després dels poders dominants.

    Llegint aquestes pàgines hom no troba documentats atacs contra la nostra llengua procedent del poble, de la citadania, del ciutadà. Els atacs contra la llengua del poble i de la citadania, documenta el llibre, provenen dels col·lectius que han pretès i pretenen dominar aquest poble i aquesta ciutadania. I no res és més eficaç per a dominar que dominar la llengua, única expressió perfecta del tot individual i col·lectiu. Dominant-la —canviant-la— pretenen de posar-los al seu servei, enllà de la voluntat col·lectiva i històrica, conscient o inconscient però sempre societària, “ecologista” —entesa l’ecologia, per a qui signa, no com un moviment, una “resistència”, una “guerra”, sinó com una realitat que s’imposa: una ciència.

    Nadal Batle era per damunt de tot un polític. Per això va aconseguir de donar a la nostra societat un centre de cultura, una universitat, la Universitat de les Illes Balears, en l’ambient sòcio-econòmic més impensable per a l’activitat cultural i intel·lectual, l’ambient ferotge que envolta tota societat que comença de guanyar la primera pesseta de la seva Història. Com es fan, aquests miracles? Fent política. Nadal Batle, independentista radical, decent, va tractar, pactar i negociar amb els nostres enemics i els seus lacais, en va haver de fer de tots colors per aconseguir que les Illes, sortosament immergides en la primària, necessària persecució dels primers diners de veritat de la seva Història, simultàniament s’immergissin en el coneixement, en l’ètica i en l’estètica, úniques activitats decents de la Humanitat un cop solucionades les necessitats de menjar i cobrir-se decentment.

    Ens calen polítics que estiguin a l’altura d’aquest llibre. A l’altura del nivell material que hem aconseguit. A l’altura dels nostres conciutadans, del nostre vell poble que tan jove i tan innovador pot ser en aquesta hora de reorganització de les persones i les societats que formen i que les formen.» (Del pròleg de Ramon Barnils.)

    Esgotat

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continuau navegant estau donant el vostre consentiment per a l'acceptació d'aquestes cookies i de la nostra política de cookies.

    ACCEPTA
    https://megakemayoran.com/produk/ situs toto