LA POESIA ÉS MORTA, POST-POEMA

Te cercava entre els cruis de les rajoles,

en un tassó de vi, sota la pluja

o en el panteix asmàtic de la truja

quan el trinxet s’atansa i les peroles

comencen a bullir.

Cansat d’escoles

te vaig cercar entre la suor i el sutge

d’ingrats polígons, en el mall del jutge

que sempre falla o sota les soles

del gos de guarda del recte obeir.

Te vaig cercar, també, entre paraules,

somnis i passions; i pel camí

de cercar-te tossut, com pelegrí

que encalça els vents de maleïdes faules,

ves tu per on que me vaig perdre a mi.