Són ets i uts

LA POESIA ÉS MORTA, POST-POEMA

Te cercava entre els cruis de les rajoles,
en un tassó de vi, sota la pluja
o en el panteix asmàtic de la truja
quan el trinxet s’atansa i les peroles
comencen a bullir.
Cansat d’escoles
te vaig cercar entre la suor i el sutge
d’ingrats polígons, en el mall del jutge
que sempre falla o sota les soles
del gos de guarda del recte obeir.
Te vaig cercar, també, entre paraules,
somnis i passions; i pel camí
de cercar-te tossut, com pelegrí
que encalça els vents de maleïdes faules,
ves tu per on que me vaig perdre a mi.