El pes d’aquesta obra és el diàleg entre Tocafusta i Tallaferro, dos personatges que representen dues posicions diferents: el perdó i el fet de no passar per alt les faltes. Es tracta, doncs, d’una obra de perenne actualitat: els crims del passat, la memòria històrica, el rancor personal, l’escrúpol de consciència. Allò que en aquestes pàgines sembla un assaig és un seguit d’històries i anècdotes. I el que sembla una narració és un encreuament d’opinions, tot un discurs sobre què significa —pros i contres— «perdonar». Tenim, doncs, al nostre abast, una peça excepcional en la literatura catalana actual. De lectura fàcil, però enormement enriquidora i, sobretot, inquietant. Qui té raó, Tallaferro o Tocafusta? No som cada u de nosaltres una mica de l’un i de l’altre?