Una Arcàdia feliç

16,00

Anar a viure a Bearn va ser un encert. Quins dies més clars i primitius lluny de tota angoixa, amb esplèndides hores de calmosa felicitat. Com unes inesperades vacances llargament somniades. La joia de llegir novament els llibres de l’adolescència. Les Mémoires d’Outretombe de Chateaubriand. Els deliciosos poemets de Campoamor, l’esvalotada Sonata a Kreutzer que mai no m’interessà especialment.

Eren dies especials, els millors de la meva vida. I tot gràcies a Maria Antònia, a la seva forma de ser, a la manera com sabia portar la casa, tenir content el servei que, més d’una vegada, patia per trobar el menjar adequat per portar a la taula. Sovint havíem de consolar la nostra vella cuinera que, a l’hora del dinar cercava a la desesperada carxofes o bledes salvatges per posar a la taula. Vivíem sense cafè ni sucre. A vegades ens costava molt trobar sabó de certa qualitat, xocolata com la que existia abans de la guerra.

Ens era ben igual. Ens conformàvem i rèiem de les dificultats a què la situació ens tenia sotmesos. Somniàvem la tranquil·litat que havia de venir després de la guerra sense adonar-nos que mai no havíem viscut ni viuríem en una pau tan perfecta.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continuau navegant estau donant el vostre consentiment per a l'acceptació d'aquestes cookies i de la nostra política de cookies.

ACCEPTA
copii violati porno cu copii porno cu animale porno cu minori filme porno