Al conjunt de relats crus i descarnats, irònics i mordaços, plens de referències literàries que conformen Vides errants, Pere Joan Martorell ha bastit un univers de personatges que llegeixen, que volen publicar, que rellegeixen… Hi apareixen Goethe, Joyce, Kafka, Pavese, Van Gogh i Gauguin, entre d’altres. Martorell, però, no només mescla realitat i ficció, sinó que es pregunta què és mes sòlid, què ens fa ser com som… la vida o la literatura? Perquè la vida s’acaba, però la literatura, de moment, no.

La gran virtut d’aquest recull de relats és que no només parla del que passa a la vida i a la ficció sinó, sobretot, d’allò que no passa, d’allò que podria escriure’s i viure’s i al final no pot ser. Perquè, al cap i a la fi, sovint la vida i la literatura estan més farcides d’errades i de fracassos que d’èxits…