Vivències a la presó de Palma. Contades per un voluntari de Pastoral Penitenciària

Sempre he destacat que el sofriment humanitza i que la presó és un santuari del sofriment, com ho és l’hospital, l’alberg de transeünts, els centres de reclusió de menors, d’immigrants, etc.

La visió que ens mostra en Nicolau ajuda a desmuntar tòpics i ens convida a acostar-nos a aquesta realitat amb normalitat, amb responsabilitat, amb respecte, etc.

(Del pròleg de Jaume Alemany Pascual)

Nicolau desmitifica les bubotes que molta gent s’ha fet del que passa dins la presó. Acosta aquells residents a la imaginació i al cor del lector, ens ajuda a pensar en ells com a persones més properes, més normals, bastant paregudes a la gent del carrer o als veïnats que solem tractar, encara que en ells s’hi acumulen molts dels trets negatius i dolorosos que molts passegen amagats dins la seva aparent llibertat. De fet, la presó és una fàbrica de sofriment que es pot dir que capola les persones i els esmicola l’ànima.

(De l’epíleg de Llorenç Tous Massanet)