De luxe és una novel·la de sentiments, gairebé irracionals. L’odi, disfressat d’ira, d’hostilitat, de repugnància i de ressentiment; i l’amor, vestit amb tendresa, amb afecte, amb passió i amb voluntat, es veuen barrejats al llarg de la narració d’una manera desenfrenada. Totes aquestes emocions són traslladades en primera persona per na Mònica i na Rosa, dues dones iguals i diferents alhora, que lluiten per trobar bonança i serenitat en els seus mars íntims. Els monòlegs interiors, que demostren el llenguatge en el seu estat més natural, i les frases exteriors, que construeixen una realitat d’aparent respecte humà, dibuixen uns personatges que fingeixen el que no són i amaguen els seus instints més inherents.