Felicià Fuster fou un conegut enginyer, home d’empresa, gestor… amb una llarga tirenga de càrrecs públics, un ampli full de serveis i una experiència i eficiència contrastades en els camps en els quals ha desen­volupat la seva activitat. Però va ser també una persona a la qual les arts i les humanitats no li eren alienes, ni molt manco. Per una i altra raó jo diria que, des del turó de la seva experiència vital, sens dubte tenia moltes coses per contar, moltes opinions a manifestar i —per què no?— molts consells per donar. Tot i la seva trajectòria, tot i els èxits professionals, els dubtes formaven part de la seva personalitat i l’acompanyaren constantment. Així ho expressava sempre que en tenia oportunitat: «La troballa d’un coneixement major no suposa necessàriament una major seguretat, sinó un dubte més transcendent. Un dubte recolzat en un major coneixement, beneït dubte. No hi ha ningú més perillós que qui, amb un coneixement insuficient, no tengui dubtes.»