Adrià Chavarria (Tortosa, 1972 – Barcelona, 2009). Llicenciat en Història a Tarragona i en Filosofia per la Universitat de Barcelona, on realitzà cursos de doctorat en el Seminari de Filosofia i Gènere, sota la direcció de Fina Birulés. Professor de secundària, crític literari, assagista i poeta, en la seva obra predominen els estudis centrats en el judaisme i la cultura jueva així com també en dones poetes i filòsofes. Després de fer la tesina sobre Simone Weil, s’interessà per estudiar autores amb la doble condició de ser dones i jueves, com ara Sarah Kofman, Hannah Arendt, Ingeborg Bachmann, però també d’altres de catalanes com Maria-Mercè Marçal o Helena Valentí. Sobre aquestes matèries, ha publicat els llibres Calçaces, gallines i maricons: homes contra la masculinitat hegemònica (2003), edició conjunta amb J. A. Fernàndez, Les ciutats ocasionals (2009), Simone Weil: experiència i compromís (2009) i Etty Hillesum. Un ungüent per a tantes ferides (2011), edició a cura d’Emilia Bea. A més, tingué cura de la reedició de La dona errant (2008), d’Helena Valentí. La seva activitat com a articulista fou prolífica i girà entorn del diari Avui i de les revistes Serra d’Or, Caràcters, Aiguadolç, L’Espill, El Contemporani o Anthropos. Juntament amb Ivan Favà, dirigí la revista Rels. Revista d’idees i cultura (2002-2009) i participà activament en les activitats organitzades per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i el Comitè d’Escriptores del PEN Català. Com a poeta es va donar a conèixer amb Remor de veus (2008) i Remor de veus (i darrers sons inèdits) (2010).