Escriure després. Formes de racisme refinat, banalització erudita d’Auschwitz

¿Quina dosi de racisme, de misogínia i d’homo­fòbia necessita la literatura catalana actual perquè pugui impactar lectors, crítics, professors i sortir als programes de lectura? El culte a la mort, l’irracionalisme, el gust per l’atrocitat i l’apologia de la violència, ¿s’han tornat incentius? ¿Hem de veure en el genocidi jueu una línia vermella que ha de ser travessada pels nostres creadors més agosarats? La mofa de l’assassinat en massa dels gitanos a les cambres de gas, ¿un llenguatge poètic, mitjançant la coartada del políticament incorrecte? ¿Què exigeix a la creació literària la llibertat d’expressió? Aquest llibre toca aquestes qüestions arran d’una polèmica que va saltar a la premsa de manera intermitent el 2006 i el 2007, i que va ser ofegada, ben aviat, pels mateixos mitjans. Aquesta censura d’aleshores explica tot el que hi pugui haver d’alarmant i d’excessiu en el llibre que el lector té suara a les mans, tant pel nombre de reaccions que aplega com per la rara conjunció d’autors implicats. Creiem que aquesta controvèrsia és crucial en el marc polític de l’Europa actual. Ara bé, a mesura que estirem el fil, ens adonem que el problema és tentacular i afecta una bona part del nostre establishment cultural. Sembla que tot estigui permès quan es tracta de fer-se un lloc en les tribunes d’opinió o de cridar l’atenció d’editors i d’investigadors. I és aquesta tendència a esbotzar, a costa sempre del dolor aliè i dels horrors de la història, així com el reciclatge suspecte de Heidegger, Nietzsche, Eliade i Cioran, el que fa que haguem de parlar d’una crisi nihilista en el cor de la nostra literatura i de la nostra universitat. Però és molt més que això. Al capdavall, no es busca sinó alimentar el ressentiment i endormiscar la capacitat crítica. I minar, definitivament, el concepte de llibertat d’expressió. Som davant d’un fenomen que no és gens nou i que ja va ser analitzat amb punxa per Adorno i Horkheimer a la Dialèctica de la Il·lustració, un llibre de referència, paradoxalment (o simptomàticament), per a aquests amants de la truculència i del feixisme.