Celan, lector de Freud. Una conferència

Defensar per endavant la natura indeterminada del poema ens obliga a acceptar una pluralitat de lectures que parlen més de les creences i de les expectatives del lector que no pas del text ni de l’alteritat que representa amb la seva diferència. Què se n’ha fet, del subjecte i de la seva història? I del procés reflexiu i crític de reelaboració de la matèria en la constitució d’una llengua singular? O de les preses de posició de l’artista enfront de la tradició i del poder? Tal vegada tot vingui d’un arrelat malentès. I si d’entrada comencéssim a separar el sentit de la significació?

En aquesta conferència se’ns plantegen alguns problemes lligats a la recerca del sentit en un dels poetes en llengua alemanya més traduïts i comentats. Celan va llegir Freud per tal de dur-lo al terreny de l’art i de l’horror, i sovint va fer servir la tècnica de l’autoretrat. La filologia crítica és presentada aquí com un art de la lectura que s’expressa aferrissadament contra la violència dels discursos dominants. L’empresa endegada no tan sols afecta el concepte de llibertat en el cor mateix de la poesia, sinó que també toca de ple la qüestió de la responsabilitat. En el fons, no fem sinó topar, una vegada i una altra, amb els efectes del menyspreu i d’una dubtosa celebració cultural.