Nissaga d’abolits seguit de Rúfol de Khlèbnikov

A través d’una lectura de poemes de Paul Celan i de Velimir Khlèbnikov feta des del nostre present, aquest llibre de combat analitza com els enemics de la poesia nien dins de la poesia mateixa. L’eclosió dels seus ous pot anar acompanyada de parlaments erudits, de revolucions polítiques o de música de jazz. El trobador d’avui també troba. Troba tot això. Les coses no han canviat pas gaire d’ençà d’Arnaut Daniel. Ell no es va cansar de practicar l’art difícil d’amuntegar el vent d’un dia rúfol, de caçar la llebre amb el bou i de nedar contracorrent.

Si abans de Benjamin i d’Adorno Karl Kraus va etzibar, sorneguer, que la cultura s’acaba quan els bàrbars l’abandonen, ara estem en condicions d’afirmar que la poesia desapareix quan hi desapareixen els seus guaites obstinats. Aquest procés comença des del moment en què la cultura els transforma en objectes de culte, o en buides capses hermètiques. Una nissaga d’abolits.