L’espectacle de la mort a la Mallorca del segle XIX

La mort és l’eix que vertebra la cultura i el fil que teixeix la civilització. L’actitud de l’ésser humà davant la mort determina moltes coses i, segons sigui el seu grau de sofisticació, jutgem la qualitat moral del poble. Coneixem la història humana per les seves restes i, especialment, pel comportament davant dels morts. En túmuls funeraris de pedra, en barques megalítiques o en piràmides que revelen grans coneixements tècnics, la humanitat ha estat sempre pendent de la vida futura, de la incorporació de l’individu a un altre nivell d’existència, del qual no vol quedar exclòs. Així és com percebem les grans cultures històriques: Mesopotàmia, Assíria, Egipte, Creta, Grècia o Roma, per citar-ne només algunes de les més conegudes.

La mort afecta tot i tothom, democratitza la vida i el cadàver es jerarquitza segons la rellevància social. Els morts, sigui quina sigui la seva categoria, pateixen un mateix deteriorament i un mateix procés de corrupció. (De la introducció de l’autora)